Paraules per a Julio

Homenatge a Julio Ciges Marín
Festa de la Solidaritat de la Malva-rosa
Plaça de l’Església de Vera (València)
1 de juny de 2024

Rubén Luzón

 

Estimat Julio, som moltes les persones que ens hem aplegat hui per a recordar-te i retre’t homenatge.

 

Segurament, cadascun de nosaltres et va arribar a conéixer provinent d’experiències vitals molt diferents. Jo, en particular, vaig topar amb tu per primera vegada quan era adolescent, i des d’aleshores em vas oferir la teua amistat i em vas ajudar a establir bona part dels fonaments de la persona que ara soc. De la mateixa manera, moltes i molts dels qui m’acompanyen en aquesta celebració t’estan agraïts per haver trobat en tu l’amic i el portador de la paraula guaridora i encoratjadora, així com l’esperó per a treballar per un món més just, col·laboratiu i solidari.

 

Julio, et recordarem com un home d’acció, compromés amb tota mena de causes veïnals, comunitàries, de barri, eclesials i socials, des d’aquell tarannà pregonament esperançat i confiat que tenies assentat amb solidesa en el Déu de Jesús, el misteri ontològic pel qual et senties íntimament emparat, acollit i estimat. La teua fe intensa i sincera t’espentava a anunciar la bona notícia de l’acció salvífica de Déu a les persones necessitades; a manifestar que l’Esperit de Déu és el que dona corda al món, i que no fem més que viure en un oceà immens de gràcia, on ens veiem inajornablement remesos a relacions de col·laboració fraternal, afecte i acompanyament mutu. Aquesta confiança que constituïa el fonament de la teua vida i la teua obra resultava contagiosa, i aconseguies fer-la extensiva a totes i tots: també a les persones no-creients, o a les que, com jo, acostumem a transitar pel terreny incòmode del dubte i les incerteses; i, especialment, a les persones angoixades que trobaven en tu suport i recursos per a la recuperació, l’arrelament i, en definitiva, l’alliberament individual i col·lectiu.

 

Et trobem a faltar, Julio, per la teua calidesa i la teua qualitat humana, que et van impulsar a comprometre’t i implicar-te en la realitat concreta dels barris obrers on vas exercir la teua acció pastoral, i també en la dinamització dels corrents progressistes de l’Església valenciana. La teua voluntat de xafar sempre de peus a terra i fugir d’espiritualismes autoindulgents et va convertir en un lúcid intèrpret de les commocions de l’Esperit en la història. Inevitablement, paties i t’indignaves davant de les injustícies del món, i no podies deixar d’alçar la veu en contra dels excessos del capitalisme depredador que arracona i precipita a la pobresa milions d’éssers humans, i que posa cada vegada més en risc la sostenibilitat ecològica del nostre planeta. També eres ferm en la condemna de tota mena de marginacions i desigualtats, foren socials, econòmiques, identitàries o per raó de naixement, sexe o orientació. I et rebel·laves especialment contra els atacs i les agressions a la llengua i la cultura pròpies del poble valencià, així com denunciaves el ressorgiment preocupant dels individualismes i de les ideologies totalitàries i xenòfobes d’extrema dreta.

 

Enfront d’aquests perills, el millor homenatge que crec humilment que et podem retre, Julio, ara que, massa prompte per desgràcia, ens has deixat, és no perdre la perspectiva històrica; mantindre’ns esperançats i confiats com tu, i, a partir d’una experiència de gratitud per la vida que ens espente a la generositat, oferir-nos a tothom, treballant activament per la humanització i la transformació dels àmbits socials, professionals, familiars i amicals en què ens desenvolupem.

 

Julio, se suposa que hui havia de llegir, ací, un poema compost a la teua memòria. He d’admetre, però, que no m’he vist capaç de completar amb èxit una tasca tan gegantina, i que només he sabut articular aquest modest discurs que ara t’adrece. Gràcies per haver-me brindat en tot moment la teua estima fonda i la teua companyia fidel. Gràcies per tot el que hem compartit durant els nostres vint-i-set anys d’amistat sostinguda en el temps. Descansa ben acotxat per l’Esperit donador de vida. I que la memòria de la teua experiència amorosa de pas creient i compassiu pel món i per al món servisca per a continuar donant inspiració i fruit en els qui hem tingut la sort de conéixer-te i estimar-te. Que eixa memòria teua s’entrellace, de manera ja indissoluble i sense limitacions, amb la Vida.

 

Gràcies, Julio, en nom de tantes i tants. T’estime. T’estimem. Et recordem i et recordarem.