Vídeo Homenatge Julio Ciges Marín 1/06/2024

 

Paraules per a Julio

Homenatge a Julio Ciges Marín
Festa de la Solidaritat de la Malva-rosa
Plaça de l’Església de Vera (València)
1 de juny de 2024

Rubén Luzón

 

Estimat Julio, som moltes les persones que ens hem aplegat hui per a recordar-te i retre’t homenatge.

 

Segurament, cadascun de nosaltres et va arribar a conéixer provinent d’experiències vitals molt diferents. Jo, en particular, vaig topar amb tu per primera vegada quan era adolescent, i des d’aleshores em vas oferir la teua amistat i em vas ajudar a establir bona part dels fonaments de la persona que ara soc. De la mateixa manera, moltes i molts dels qui m’acompanyen en aquesta celebració t’estan agraïts per haver trobat en tu l’amic i el portador de la paraula guaridora i encoratjadora, així com l’esperó per a treballar per un món més just, col·laboratiu i solidari.

 

Julio, et recordarem com un home d’acció, compromés amb tota mena de causes veïnals, comunitàries, de barri, eclesials i socials, des d’aquell tarannà pregonament esperançat i confiat que tenies assentat amb solidesa en el Déu de Jesús, el misteri ontològic pel qual et senties íntimament emparat, acollit i estimat. La teua fe intensa i sincera t’espentava a anunciar la bona notícia de l’acció salvífica de Déu a les persones necessitades; a manifestar que l’Esperit de Déu és el que dona corda al món, i que no fem més que viure en un oceà immens de gràcia, on ens veiem inajornablement remesos a relacions de col·laboració fraternal, afecte i acompanyament mutu. Aquesta confiança que constituïa el fonament de la teua vida i la teua obra resultava contagiosa, i aconseguies fer-la extensiva a totes i tots: també a les persones no-creients, o a les que, com jo, acostumem a transitar pel terreny incòmode del dubte i les incerteses; i, especialment, a les persones angoixades que trobaven en tu suport i recursos per a la recuperació, l’arrelament i, en definitiva, l’alliberament individual i col·lectiu.

 

Et trobem a faltar, Julio, per la teua calidesa i la teua qualitat humana, que et van impulsar a comprometre’t i implicar-te en la realitat concreta dels barris obrers on vas exercir la teua acció pastoral, i també en la dinamització dels corrents progressistes de l’Església valenciana. La teua voluntat de xafar sempre de peus a terra i fugir d’espiritualismes autoindulgents et va convertir en un lúcid intèrpret de les commocions de l’Esperit en la història. Inevitablement, paties i t’indignaves davant de les injustícies del món, i no podies deixar d’alçar la veu en contra dels excessos del capitalisme depredador que arracona i precipita a la pobresa milions d’éssers humans, i que posa cada vegada més en risc la sostenibilitat ecològica del nostre planeta. També eres ferm en la condemna de tota mena de marginacions i desigualtats, foren socials, econòmiques, identitàries o per raó de naixement, sexe o orientació. I et rebel·laves especialment contra els atacs i les agressions a la llengua i la cultura pròpies del poble valencià, així com denunciaves el ressorgiment preocupant dels individualismes i de les ideologies totalitàries i xenòfobes d’extrema dreta.

 

Enfront d’aquests perills, el millor homenatge que crec humilment que et podem retre, Julio, ara que, massa prompte per desgràcia, ens has deixat, és no perdre la perspectiva històrica; mantindre’ns esperançats i confiats com tu, i, a partir d’una experiència de gratitud per la vida que ens espente a la generositat, oferir-nos a tothom, treballant activament per la humanització i la transformació dels àmbits socials, professionals, familiars i amicals en què ens desenvolupem.

 

Julio, se suposa que hui havia de llegir, ací, un poema compost a la teua memòria. He d’admetre, però, que no m’he vist capaç de completar amb èxit una tasca tan gegantina, i que només he sabut articular aquest modest discurs que ara t’adrece. Gràcies per haver-me brindat en tot moment la teua estima fonda i la teua companyia fidel. Gràcies per tot el que hem compartit durant els nostres vint-i-set anys d’amistat sostinguda en el temps. Descansa ben acotxat per l’Esperit donador de vida. I que la memòria de la teua experiència amorosa de pas creient i compassiu pel món i per al món servisca per a continuar donant inspiració i fruit en els qui hem tingut la sort de conéixer-te i estimar-te. Que eixa memòria teua s’entrellace, de manera ja indissoluble i sense limitacions, amb la Vida.

 

Gràcies, Julio, en nom de tantes i tants. T’estime. T’estimem. Et recordem i et recordarem.

 

Querido Julio, es difícil expresar con palabras lo que has significado y la huella que has dejado en nosotros y en nuestro barrio, aún así lo hemos intentado.

 Verás como todas las entidades están trabajando duro pero con alegría para que el sábado todo salga como a tí te gustaría. Estarás orgulloso. Ahora lee más abajo a ver que te parece.

Vamos hablando 😉

                                                                    Fina Galán

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Benvolgut Julio,

 T'agradava que escriguera i sempre m'animaves a fer-ho. “No deixes d'escriure Teresa”. Et vaig fer cas Julio i ara escric aquestes paraules i te les dedique.

Ja saps que ens vam conèixer gràcies a l'editora i creadora d'aquest Blog, la infatigable Fina Galàn. Ella ens va presentar i ara a través d'aquest Blog i per iniciativa del també infatigable Agustín, tinc l'oportunitat de participar en l'homenatge que els veïns i col·lectius de la teua volguda Malva-rosa, et faran el primer de juny després de mesos de dur treball organitzatiu, ressuscitant l'esperit d'un dels teus projectes més significatius i més enyorats: La Festa de la Solidaritat de la Malva-rosa.

Amb una fe errant, que no acabava de trobar a Déu enlloc, conèixer-te va marcar un abans i un després en la meua vida. Em vas ensenyar, que Déu estava en qualsevol lloc on hi haguera una persona bona fent coses bones. Però sobretot, em vas ensenyar que Déu estava on es reunien moltes persones bones per a fer moltes coses bones. Em vas ensenyar el valor del col·lectiu, del poder transformador de la comunitat, del poder de l'assemblea. No en va església significa assemblea, com ens recordaves en moltes ocasions en els teus meravellosos, pròxims i motivadors sermons.

Amb tu Julio,  vaig aprendre que podia creure en Déu i anar a manifestacions pel bé comú, pel dret de les treballadores, de les persones migrants, de les dones i dels col·lectius exclosos de la societat. Però també i no acabaré mai de donar les gràcies per això, vaig començar a sentir-me volguda per Jesús. Perquè tu eres com ell, pròxim, pendent de tots, capaç de llegir les nostres angoixes i d'avançar-te a les nostres necessitats. Recorde la primera noticia que vaig tindre de tu, just unes setmanes després d'instal·lar-me en la Malva-rosa en la que fora la casa de la meua àvia. S'acostava el nadal i vaig trobar en la meua bústia una felicitació nadalenca desitjant bones festes en tots i cadascun els idiomes de les diferents comunitats autònomes de l'Estat Espanyol. Estava signat per “el vostre rector i amic” Julio Ciges.

Amic. Eixa va ser la paraula que va fer que el diumenge següent fora per primera vegada a la parròquia I assistir a la misa de 12. Els cants comunitaris, les fulles parroquials en les quals es feia partícip a tots els membres de l'assemblea per igual. El poder parlar-li a Déu i escoltar la seua paraula en la llengua que em van ensenyar els meus pares, eren un regal i un misteri.

No obstant això, vaig dubtar a continuar anant a missa fins que Fina em va parlar de tu i ens va presentar. I llavors em vas acollir com feies amb tothom que s'acostava a tu. Com feia Jesús.

El temps va passar inexorable, però el record dels moments en Vera, dels amics i amigues que vaig fer gràcies a tu i del teu afecte, és allò que me impulsa a seguir caminant.

 Julio et vas anar a casa del Pare-Mare, però com Jesús, romans entre nosaltres donant-nos forces i ensenyant-nos amb obres. Obres com el teu bell sopar de comiat, amb el que ens vas regalar la teua calidesa i ens vas ensenyar a viure i a morir sense por. 

Teresa Sanchis Labiós

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Desde nuestra incorporación a la “Festa de la Solidaritat” en el año 2007, ha sido y es para nosotros como Iglesia Cristiana  Evangélica establecida en nuestro querido barrio de la Malva-rosa desde 1982,un verdadero privilegio haber estado colaborando con dicha fiesta comunitaria y solidaria, y lo ha sido tanto por haber conocido a los tan buenos compañeros y amigos, como por el trabajo hecho a diferentes niveles.

Pero si hay alguien a quien recordamos mucho, entre otros que no mencionamos por no olvidar a ninguno, es a Julio Ciges por su persona y por su iniciativa de llevar a cabo el Evangelio de Cristo, tal como él lo entendió, dándose a los más desfavorecidos y siendo un gran amigo de cada uno de sus amigos, y prestando toda la ayuda posible para que la “Festa de la Solidaritat” fuera un gran logro.

Desde estas líneas sólo queremos dar gracias a Dios por haberle conocido y gracias a Julio por haber sido un amigo leal.

Hoy, en 2024, seguimos ilusionados y dispuestos a colaborar en esta nueva andadura de la fiesta para el barrio de Malva-rosa junto a otras tantas entidades de tan diversa índole.

Por un barrio digno, con todo nuestro cariño.

Amparín Cerveró

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Malva-Rosa 1-6-2024

 

Des de Buf-Alí dir que la figura de Julio Ciges ha marcat el moviment assembleari (en aquests últims anys) en el barri.

Aglutinador de tots els moviments associatius de la Malva-Rosa, sempre ha volgut un barri participatiu i solidari.

Nosaltres com a entitat musical i social volem reivindicar el paper de Julio Ciges i sabem que el trobarem a faltar en totes les activitats que realitzem en el barri.

Com va dir Vicent Andrés Estellés:

‘’ No et limites a contemplar aquestes hores que ara venen, baixa al carrer i participa. No podran res davant d’un poble unit, alegre i combatiu’’

 Colla de tabal i dolçainaBuf-Alí. (Per sempre Julio)

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

 

8 de març, dia de la dona

Julio també lluità contra la desigualtat entre els éssers humans. La igualtat precisa de la dona i que poguera tindre lloc fins i tot protagonista en la nostra societat. Que millor que fer-ho públic a la casa de tots.

 

Testamento espiritual Julio Ciges

 

Fue nombrado "Hijo Adoptivo" de Valencia 6/10/2023

 

La lucha por la desigualdad fue una constante en su vida. Un día paseando por el paseo Marítimo se llevo esta sorpresa.

 " En la playa me he encontrado con este emocionante cartel de Cáritas Diocesana "

Homenaje en Vera de los Coros de Nazaret y Malvarrosa, noviembre 2022

 

Misa sorpresa a la salida del hospital y justo el día que cumplia 49 años de su Ordenación. 9/6/2022

 

LOS COMERCIOS COLABORANDO EN EL HOMENAJE DE JULIO

  Durante los próximos días, organizadores de este homenaje a nuestro amigo Julio pedirán la colaboración de los comercios y gente del barrio para que cada uno participe en su medida en lo que quiera. Ellos os contarán la jornada tan bonita que están organizando, desde el fondo de de nuestros corazones, los diferentes estamentos, grupos y asociaciones del barrio y todos los vecinos que quieran.

También os recuerdo que podéis participar y enviar vuestras experiencias con Julio en el correo treisimalva@gmail.com , tambien os podeis apuntar a la paella clicando en la foto que hay a la izquierda del blog.

ANIMAROS!!!

Homenatge Julio Ciges Marín Barri Sant Marcel·lí

 

Distinció a Julio del barri de la Malva-rosa. Vídeo amb les felicitacions dels seus amics en el enllaç.

 Clica en el siguiente enlace

 https://drive.google.com/file/d/15offcA4_RY07q7TuDIk56DHzvkxXsa4L/view?usp=drive_link

Recuerdos: 60 cumpleaños de Julio

 

Julio siempre fue muy concienciado con el cuidado del medio ambiente. Palabras en una excursión en el pirineo.

(Clicar para una buena reproducción)

 

HOMENATGES EN ANNA - 06-12-2022

 

HOMENATGE EN VERA 03-12-2022

              En el lloc en el qual tant vas lluitar perquè estiguera bonic.

INTERVENCIÓ D’HONORI PASQUAL - Homenatge a J.A. Comes, Toni Català i Julio Ciges del Fòrum Cristianisme Ara i Ací (Maig 2023)

Introducció.

Un referent que serveix, cristianament parlant, per valorar l’autenticitat de les institucions i el comportament de les persones al llarg de la història, i també actualment, és la correlació fe-vida.

En els evangelis abunden les al·lusions de Jesús sobre aquest tema. Les recriminacions i condemnes que feia Jesús als fariseus i a tots els funcionaris de la religió i del temple, són abundoses i clares.

Per a qualsevol cristiana o cristià, Jesús representa la coherència total entre fe i vida, entre el que deia i predicava i el que feia i vivia.

Des d’aquest paradigma podem examinar el comportament d’institucions i persones a través de la història. Així podem qualificar com aberrant el comportament de la majoria de bisbes en la Guerra Civil espanyola, o el comportament de personatges sinistres, com Franco i Pinochet, que entremig de les penes de mort que signaven, se n’anaven a prendre la comunió. Tots convindreu que no hi ha la mateixa coherència cristiana entre el comportament  de Kiril i de Pere Casaldàliga. Kiril, màxim representant de l’església ortodoxa russa, i encoratjador de la guerra de Putin contra Ucraïna;Pere, amenaçat pels poderosos per encarnar i assumir les esperances i lluites dels oprimits a la recerca del seu alliberament integral. Tots dos cristians, tots dos distints.

Fe i Vida. Perfil personal.

Però, a què ve aquest preàmbul si del que es tracta és parlar de Juli Ciges? Senzillament, els qui l’hem conegut i hem estat amics d’ell, podem afirmar i afirmem, que en la seua forma de ser, de relacionar-se, de valorar les coses, dels compromisos que assumia personalment, podies, a través de la seua vida, albirar la fe que tenia i la coherència de vida que traspuava; i a l’inrevés, a través de la fe entenies els compromisos que prenia.

Una al·lusió al caràcter de Juli. Els qui duem una vida celibatària i no tenim dona i fills, no sempre i en tots els casos, però tenim el perill de caure en una vida mancada d’afecte, tendresa i cordialitat. Una caràcter avinagrat. No era aquest el tarannà de Juli. Al contrari, s’identificava amb el que l’encíclica Evangelii Gaudium proclama: només la bondat inseparablement personal i política pot dur l’alegria de viure en aquesta terra i sostenir la llarga lluita per la pau i la justícia universal.

Per últim, els tres anys que va passar entre casa, hospital, quimioteràpia, cadira de rodes, sense enfonsar-se anímicament, en són una prova fefaent de la seua plenitud i fortalesa humana i espiritual.

Fe, Política i Compromís personal. Perfil politicosocial.

Hi ha capellans que són bones persones però la seua vida queda emmarcada per la casa abadia, l’altar i la sagristia. Són bones persones però així ni es transforma la societat ni l’església. No hemd’oblidar que la dimensió social forma part de la condició humana, que  formem part de la societat i som ciutadans amb tots els drets i deures. Justament per això, el subjecte transformador tant de la societat com de l’església, sempre serà un subjecte col·lectiu.Juli n’era plenament conscient d’aquesta vessant politicosocial i ho assumia com un ciutadà responsable. Les manifestacions de protesta contra situacions injustes i les reivindicacions per una societat més digna i humana formaven part, per dir-ho d’alguna manera, del seu ministeri. Perquè la memòria de la  Bona Notícia de Jesús sempre ha estat i serà políticament i religiosament subversiva.

Entre parèntesi és oportú fer menció del fet que molt pocs capellans participen en organitzacions civils i laiques, com ara associacions de veïns, moviments socials, sindicats, ONG, partits, com si la situació dels immigrants, el millorament de les situacions laborals, les condicions sanitàries i educatives, barris per a viure i conviure dignament, com si tot això no ens importara gaire. Juli hi participava activament i donava obertament suport.

Tots hem conegut i hem participat en les més de trenta edicions del Fòrum Cristianisme i Món d’avui, i és possible que també tingueu notícia d’un grup anomenat, ara, Grup Cristià del Dissabte, que des que acabà el Concili, i amb altres noms, existeix. Doncs bé, en tots dos hi era Juli. En el primer com a fundador i mentor, en el segons, donant-nos espai i acollida, i sempre aportant coratge, entusiasme, propostes i alternatives. També va formar part durant uns anys de l’HOAC.

Tot açò posa de manifest que la societat no canvia per ella mateixa, calen accions i compromisos politicosocials perquè els poders fàctics no estronquen les ànsies d’una societat millor i més justa. I, a l’església, igualment són necessàries noves aportacions pastorals i teològiques, altrament no hi haurà renovació.

Treballar en equip, i promoure-ho a voltes resulta difícil i fastigós, però és imprescindible per no quedar-nos aturats en l’immobilisme i la queixa.

 

Fe i ministeri. Perfil presbiteral.

Estem vivint un tsunami cultural i científic que , indubtablement, té repercussions en la teologia i la pastoral. Les religions que elaboraren  tot el seu patrimoni simbòlic en el context del vell imaginari ara ja obsolet, apareixen antiquades i incomprensibles. En el llenguatge litúrgic és on, com més va més estrany i anacrònic es manifesta, ja que la  cosmovisió que traspuen els textos litúrgics són propis de la societat agrària del Neolític i l’oposició a la cultura científica i moderna que en resulta és absoluta.

El repte que tenen els responsables litúrgicsper reobrir l’esperança a les nostres generacions, no és altre que fer un esforç creatiu i profètic per tal d’afavorir celebracions actives, participatives, vinculades a la vida i als problemes de la societat i, a més a més, alegres i vibrants.

La tasca és apassionant i urgent, un repte que no podem eludir sobretot si tenint en compte el tarannà conservador i tradicionalment teista de l’església en aquesta matèria. Per això cal posar en valor les persones“responsablement transgressores” que s’hi fiquen, altrament l’immobilisme litúrgic ens converteix en una peça de museu sense significació per a la dona i l’home actuals.

Parlant d’actitud transgressora i referint-nos a les celebracions litúrgiques de Juli, cal posar de manifest, entre altres coses, tres característiques que identificaven el nostre company:

*textos amb un llenguatge actual, tot i recollint les esperances i angoixes que preocupen l’ésser humà.

*celebracions activament participatives. És excepcionalment modèlica que la pregària eucarística, que només el celebrant sol recitar des de l’altar, siga pronunciada de forma dialògica i comunitària.

*sempre hi és present el càntic, amb melodia i lletra interpel·lant. El càntic ens agermana joiosament i fa vibrar les emocions.

Els qui heu participat en els fòrums en sou conscients del que estem dient. La revitalització de la litúrgia requereix l’existència d’un grup que anime, assage i promoga la participació de la comunitat, condició sobre la qual Juli n’era conscient i conseqüent.

Voldria destacar puntualment tres referències que caracteritzaven les celebracions de Juli:

*feminització del llenguatge litúrgic. En la litúrgia oficial, quan s’invoca Déu es fa com a Pare, és a dir, com un ésser del gènere masculí. No cal dir les repercussions que es desprenen:  si Déu és home, l’home és déu, l’home es converteix en el lloctinent de Déu. Tot un reforçament doctrinal a la cultura patriarcal tan en voga en l’església. No era, tanmateix així, en les celebracions de Juli que sempre s’invocava Déu com a mare i pare.

*en la fórmula de la consagració del vi, des del Concili, el text oficial deia: la sang de l’aliança nova i eterna, vessada per vosaltres i per tots els homes, en remissió dels pecats. Des de fa uns anys la Conferència Episcopal Espanyola  ho ha revisat restrictivament. El que abans era per a tots o per a tothom, ara és per a molts. Un canvi molt significatiu, oblidant que Jesús no és una propietat de l’església, sinó de la humanitat. Ja us podeu imaginar que en les celebracions en què Juli era el responsable, la salvació proclamada de Jesús era per a totes i tots, per a tothom.

*hi ha lectures litúrgiques que són ofensives per a la sensibilitat actual i, per tant, mereixedores per a ser silenciades. Per no abusar del vostre temps només em referiré a la segona lectura de la festa de la Sagrada Família que acaba dient: “mujeres, sed sumisas a vuestros maridos, como conviene en el Señor”, sense tenir en compte que actualment i afortunadament un signe del temps és el moviment feminista, que contrasta amb una església patriarcal, clerical, masculina i autoritària.

Davant d’un text d’aquesta naturalesa hi caben tres respostes: 1/ obediència cega i acrítica, aço és, llegir-lo rutinàriament tal qual sense més problemes. 2/Intel·lectual,  convertir l’homilia en una mena de classe per explicar com s’ha d’interpretar el text. 3/ Operativa i pastoral, senzillament ometre aquest verset. És el que feia Juli en aquest text i en altres de semblants.

Cloenda.

Acabe com he començat. Allò ideal és que hi haja la màxima coherència entre fe i vida. Però dins del pluralisme existent, quin hauria de ser el criteri?

*tot allò que servesca per humanitzar la humanitat.

*tot allò que servesca per evangelitzar l’església.

*tot allò que servesca per bastir un País Valencià just, solidari, acollidor, sostenible i alegre.

Si fem això, celebrarem la memòria de Josep Antoni Comes, de Toni Català i de Juli Ciges, i l’esperit de tots tres i el del Ressuscitat aletejaran en la nostra autoconsciència.

Moltes gràcies.

 

EXERIENCIAS CON JULIO:

 

(clica para conocernos)

La historia de la Fundación Hugo Zárate para el Desarrollo del Movimiento Ciudadano y la mía propia, son absolutamente paralelas a la llegada de Julo Ciges Marín a la Malvarrosa y la Parroquia María Inmaculada de Vera, es decir en 1994. Él llega en noviembre y la muerte repentina de Hugo (con solo 48 años), se produce en julio y la creación de la Fundación es en diciembre del mismo año.
 

Yo antes de ese momento, nunca traté a Julio y para mí, fue enormemente importante su acompañamiento, cariño y esperanza durante los primeros y duros años del duelo; además sin ningún tipo de presión, desde la calidez y comprensión del amigo, así como la del sacerdote. Esta relación personal se ha mantenido durante años y hasta el final, compartiendo desahogos y críticas políticas y sociales y profundas reflexiones desde la fe. También y desde hace 21 años comparto mi vida con José-Luis Nieto y él se ha unido a esta relación, además de tener la suya propia con Julio.

 

 

 XIV Foro. “Compromiso por la Educación” con Adela Cortina. 7-11-2009.

 Y en cuanto a la Fundación Hugo Zárate, Julio asistió a muchas de nuestra actividades y siempre que podía, lo cual era difícil por la coincidencia de horarios, pero siempre siguió a la Fundación en las redes e incluso con la presentación de propuestas y temas a tratar. Fue un estupendo consultor y divulgador de la organización que este año va a cumplir 30 años de existencia.

 

XXIV Foro. “Cambio Climático, el Planeta en juego” con Alejandro Pérez Cueva. 29-11-2019.

 Por todo ello, Julio Ciges Marín será imposible de olvidar y siempre  permanecerá en nuestros corazones con el agradecimiento por haberle conocido y compartido parte de nuestras vidas con él. 

 

Marita Macías Marassa
Presidenta Fundación Hugo Zárate

 

José-Luis Nieto Santos

BREVE CURRICULUM DE JULIO CIGES MARÍN

 

Nació en Anna (La Canal de Navarrés) el 12 de febrero de 1947. Estudió la carrera de teología en la Facultad de teología San Vicent Ferrer de València y fue ordenado presbítero el 9 de junio de 1973. Se licenció en Psicología por la Facultad de Psicología de la Universitat de València.

Fue consiliario diocesano de la HOAC y profesor de “ATEÍSMO DEL SIGLO XIX Y XX Y CRISTIANISMO” en FLORIDA UNIVERSITARIA DE CATARROJA.

Ejerció su ministerio pastoral en las parroquias de Sant Marcel·lí de València (de junio de 1973 a octubre de 1985), San Ramón y San Vicente de Xirivella (de octubre de 1985 a noviembre de 1994) y María Inmaculada de Vera, en la Malvarrosa (de noviembre de 1994 a diciembre de 2022)

Se implicó muy activamente en la pastoral obrera. Fue coordinador y miembro del “Grup Cristià del Dissabte” y promotor del “Fòrum Cristianisme i Món d’Avui”, formando parte de su Coordinadora hasta su defunción, el 16 de diciembre de 2022. Desarrolló su tarea pastoral en parroquias populares y obreras de la periferia de València, en comunidades cristianas y, como consiliario, en los Movimientos Apostólicos de la HOAC y la JOC, acompañando a personas cristianas en su formación y en su compromiso por la transformación de la sociedad y la renovación evangélica de la Iglesia.

Participó activamente en movimientos vecinales y de barrios y en iniciativas de concienciación ciudadana, promoviendo la solidaridad y el trabajo en red, con un compromiso por la cultura y la lengua de nuestro pueblo valenciano ampliamente reconocido. En La Malva-rosa formó parte de la Asociación de Vecinos desde su llegada al barrio y promovió la experiencia de la Festa de la Solidaridad, que comenzó a celebrarse en 1997 con la colaboración de las entidades del barrio, tanto vecinales como culturales y  religiosas, para mejorar la convivencia y fomentar la conciencia de barrio desde la solidaridad; y, seis años después, promovió también el surgimiento de la Coordinadora del Barrio de la Malva-rosa.

Pronunció diversas conferencias e impartió cursos y retiros en España y en otros países, como Francia, Alemania y Paraguay. Publicó numerosos artículos y dos libros: “La experiencia cristiana. Encuentro, seguimiento, compromiso” (Ed. Nueva Utopía, noviembre de 2020) e “Iglesia y misión. Protagonismo del Pueblo de Dios y compromiso por la justicia.” (Colección Candil Encendido nº 57; Ed. Paulinas, octubre de 2022).  

Homenaje a Julio Ciges Marín

 El barri de la Malva-rosa estem treballant per a organitzar un homenatge al nostre amic i rector Julio Ciges Marín. Pensem que una forma que a ell li haguera agradat seriosa organitzar "La festa de la Solidaridat"

EL PORQUÉ DE LA FIESTA DE LA SOLIDARIDAD

En el Barrio de la Malvarrosa se ha constatado que, desde hace ya tiempo, se vive con mucho individualismo y poca participación y colaboración ciudadana.

Sin embargo en el Barrio existen muchos grupos y asociaciones pero poca coordinación y unidad de acción entre ellas.

Todo ello está repercutiendo en la calidad de vida del Barrio y de sus gentes, al menguarse muchas posibilidades culturales, festivas, deportivas y relacionales que dificulta el conseguir un Barrio mejor y una ciudadanía más dinámica, participativa y solidaria.

De cara a conseguir una mayor colaboración entre los vecinos y sus asociaciones y posibilitar un Barrio mejor y más de todos, en el que se favorezca la unidad, una convivencia sana y una participación mayor de todos, se ha constituido en la Malvarrosa la Coordinadora del Barrio.

En la actualidad la Coordinadora está formada por representantes de la Asociación de Vecinos, Grupo de Mujeres de la Malvarrosa, APAS de los colegios Blasco Ibáñez, Malvarrosa, Cavite; Escolapios, Ballester Fandos; IES Isabel de Villena; Casal Jaume I Malva-rosa; Escoleta Malva-rosa; Parroquia de Vera, Cáritas de Vera, Jóvenes de Vera, Juniors de Vera, Asociación ECOS.

La Coordinadora, para conseguir la unidad y la participación del Barrio, organiza cada año -desde hace ya seis-, la Fiesta de la Solidaridad de la Malvarrosa en la última semana de septiembre o primera de octubre

Durante esa semana cada entidad realizará diversas actividades que culminarán en los días destinados a la Fiesta, donde se realiza el programa fundamental con la colaboración de todas las entidades y protagonismo del Barrio y la ayuda de los organismos públicos y  Cajas de Ahorros.

La Fiesta, pues, lo que pretende es la solidaridad de todos los vecinos y sus asociaciones y entidades “per un Barri millor i més nostre”, que fue uno de los lemas de una de las ediciones de la Festa.